Cartas a Ninguna Parte

Estic començant a escriure aixó sense saber què passarà. Si avui veus aixó vol dir que el teu destí t'ha donat la carta adequada per a jugar-la i tu has sapigut fer-la servir. Fa uns mesos per casualitat vam començar a parlar. Compartíem gustos, aficions, a tots dos ens apassionava escriure, la màgia de les paraules. Per un motiu o altre ens vam conéixer. No era bona època per tú, tampoc per mi.
Van anar passant els dies i poc a poc vam anar compartint-les, les teves paraules m'ajudaven a reflexionar i suposo que a tu les meves també. D'una manera molt extranya es va forjar una amistat, una complicitat i una confiança en dues persones que no es coneixien.
Vaig tindre la sort, i dic la sort perquè ja saps quant admiro la teva templança, la teva força de voluntat, de creuar-me al teu cami quan les coses anaven pitjor, quan tots dos volíem rendir-nos. I fins i tot quan ho veies tot fosc vas ser capaç d'escoltar-me, i alhora de suportar una càrrega que fa temps que portes sol.
Per molt que diguis que qualsevol ho hagués fet, saps que és fascinant la manera de la qual t'has pres les coses. Com has treballat per aconseguir la teva fita i ara ja has aconseguit arribar.
Gràcies per ensenyar-me, a mi i als que et rodegen, que amb esforç, amb força i amb ganes, pot sortir llum de la cova més fosca.
Felicitats Jordi, tot i no haver sigut durant tot el camí, he arribat tot just per dir-te que tens el que et mereixes.
A un amic, que tot i només ser paraules, també s'hi inclou en elles el donar força i el haver-me fet somriure.
Ara ja ho pots dir, que ho has aconseguit. Que el somnis no només son il·lusions, sino també esforç.